Tercer Social 2013-2014

aquest tercer social ha comptat amb la presència dos jurats d’Igualada, els quals ens van demostrar com arriba a ser de subjectiu el criteri interpretatiu d’una mateixa foto. I això ha passat amb gairebé totes les fotos presentades (un total de 30, de 16 socis), doncs mentre un hi veu una història, l’altre la retallava o interpretava en sentit contrari al del company. Això sí, van coincidir a l’hora de puntuar.

A la guanyadora, de Sònia Hernandez, tot i atorgar-li els 10 punts i posar de manifest la bona composició i el joc de contrallum, van dir que faltava un toc de llum a la silueta. L’altre jurat va dir que hi trobava un missatge persona-ciutat.
La segona va ser la foto de les branques i el cargol, de Joan Llopart, una foto simple però amb el pes desequilibrat. A parer del segon jurat li sobrava un cargol i retallaria la branca sense cargol (va ser una sessió amb molt de retall de fotos).
La tercera va ser la foto de les plomes i l’ou trencat de Joan Clanchet: simple, bé de composició, però un garbuix. Per a l’altre jurat, li explica una història.
Quant a la bicicleta de Climent Clerch, opinen que es nota massa la vinyeta, que és una composició amb elements ben posats… però que s’hi abusa massa de les textures, que ha estat un tema recurrent els darrers temps però que ja cansa una mica.
De la foto de platja i umbrel·les de la Rita Gomez, un opina que li faltaria omplir umbrel·les fins al final de la foto… o retallar-la. L’altre veu la llum centrada, però el conjunt desequilibrat.
Del retrat de l’home en ambient de brossa urbana, al mig d’un carrer, opinen que és relativament espontània, però mentre un hi veu dues fotos (una a dalt, amb el carrer, i l’altra a baix amb l’home i les deixalles tan sols… que potser donaria millor resultat retallant-la per mostrar tan sols una de les històries. L’altre jurat diu que ja li va bé el carrer, doncs s’identifica amb l’entorn.
De la foto de fulles en ambient de tardor, de Francesc Alasà, diuen que és simple, els agrada el color, l’efecte tardor, però desplaçada a l’esquerra. Solució: retallar-la.
Les línies verticals i la perspectiva és el què destaquen de la foto de Santi Soteras. Però hi falta interès.
De la masia vella amb pintades, en destaquen els quatre elements (dos nens, dos gossos), en la foto de Laura Perez.
sobre la bicicleta d’Encarna Cao, veuen una bona composició, el color i l’efecte còmic de les carbasses… però el rètol de la botiga està retallat. Si l’autor el trobava interessant, l’hauria d’haver posat sencer.
Els diables de l’Eduard Aragonés els mereix un comentari sobre que “s’han vist moltes fotos de diables” i cal cercar un punt de vista diferent, tot i que en aquesta foto hi ha molta zona en negres sense detall.
Sobre la foto de Montse Llopart els sembla un aspecte negatiu el “bròquil” a l’esquerra de la mal resolta cascada d’aigua.
El bodegó de l’Ivan el troben mal resolt, doncs la llum de l’espelma està cremada i se n’hi van els ulls.
La foto de Ramon Cuadros és una altra en la què comenten dos aspectes diferents: un l’hauria retallada eliminant la part de sota del carrer i l’altre diu que ja li està bé que es vegi el carrer i que el nen estigui al mig, ell sol contra el món perquè vol jugar i ningú hi va (és la història que hi veu).
Finalment, en la foto de la Joana, altre cop discrepen en la interpretació, mentre un hi veu ambient de casa desordenat (balcó, roba estesa, objectes per terra) l’altre diu que li falta acabar de completar-ho amb gent.